Gramática histórica, tradiciones discursivas y variedades lingüísticas - esbozo programático

Autores/as

  • Wulf Oesterreicher Ludwig Maximilian University of Munich

DOI:

https://doi.org/10.54166/rhle.2007.02.04

Palabras clave:

Gramática histórica, Historicidad del lenguaje, Teleología invertida, Elaboración (extensiva/intensiva), Variedades lingüísticas, Tradiciones discursivas

Resumen

El artículo presenta, en una perspectiva de la Lingüística de la variación, e incorporando la visión de las tradiciones discursivas, una propuesta de historia de las lenguas e idiomas románicos. El autor desarrolla una nueva definición del concepto 'gramática histórica', que excluye interpretaciones teleológicas y evita el empleo selectivo de los datos lingüísticos.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Abad Nebot, Francisco (2003): Lengua española. Para la historia de un concepto y un objeto, Murcia: Universidad de Murcia.

Agard, Frederik (1984): A Course in Romance Linguistics, vol. 2: A diacronic view, Washington, D. C.: Georgetown University Press.

Alonso, Dámaso (1975): "Menéndez Pidal y la lingüística española", en Obras Completas, vol. 4, Madrid: Gredos, 137-145.

Arenas Olleta, Julio (2006): "La Escuela española de filología desde la historiografía de la lingüística. Estado de la cuestión y nuevas perspectivas", en A. Roldán Pérez et al. (eds.), Caminos Actuales de la Historiografía Lingüística. Actas del V Congreso Nacional de la Sociedad Española de Historiografía Lingüística. Murcia, 7-11 de noviembre de 2005, vol. 1, Murcia: CAM/Fundación Séneca/ Cajamurcia, 235-245.

Arenas Olleta, Julio (2007): "Lapesa y Pidal, dos historias de la lengua", en Hafner/Oesterreicher (eds.) 2007 (en prensa).

Ariza, Manuel (ed.) (1998): Rafael Lapesa: Su obra. Homenaje a Rafael Lapesa, Philologia Hispalensis 12.2.

Auroux, Sylvain (1982): "La question de l'histoire des langues et du comparatisme", Histoire-Epistemologie-Langage, 4.1, 73-81.

Auroux, Sylvain (1989): "Introduction", en Auroux (ed.) 1989, vol. 1, 13-37.

Auroux, Sylvain (2000): "Introduction: Emergence et domination de la grammaire comparée", en Auroux (ed.) 2000, vol. 3, 9-22.

Auroux, Sylvain (ed.) (1989/1992/2000): Histoire des idées linguistiques, 3 vols., Liège/Sprimont: Mardaga.

Barker, Egbert J. / Kahane, Ahuvia (eds.) (1997): Written Voices, Spoken Signs. Tradition, Performance, and the Epic Text, Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press.

Balibar, Renée (1985): L'institution du français. Essai sur le colinguisme des Carolingiens à la République, Paris: PUF.

Banniard, Michel (1992): Viva voce. Communication écrite et communication orale du IV au IXe siècle en Occident latin, Paris: Institut des Études Augustiniennes.

Blecua, Alberto (1991): "Los textos medievales castellanos y sus ediciones", Romance Philology, 45, 73-88.

Boutet, Dominique (1993): La chanson de geste. Forme et signification d'une écriture épique du Moyen Age, Paris: PUF.

Bourciez, Edouard (1910/1930): Éléments de linguistique romane, Paris: Kliencksieck, 3. ed.

Bruni, Francesco (1984): L'italiano. Elementi di storia della lingua e della cultura. Testi e documenti, Torino: UTET.

Brunot, Ferdinand (1887/18994): Précis de grammaire historique de la langue française. Avec une introduction sur les origines et le développement de cette langue, Paris: Masson.

Brunot, Ferdinand / Bruneau, Charles (1933): Précis de grammaire historique de la langue française. Nouvelle édition entièrement refondue, Paris: Masson.

Bustos Tovar, José Jesús de (2004): "Del estudio filológico de los textos medievales a la teoría del discurso: una perspectiva diacrónica", en: Cisneros et al. (eds.) 2004, vol. 2, 29-69.

Bustos Tovar, José Jesús de (2006): "Los textos literarios en la historia lingüística de Menéndez Pidal", en Bustos Tovar/Girón Alconchel (eds.) 2006, vol. 2, 1855-1864.

Bustos Tovar, José Jesús de / Girón Alconchel, José Luis (eds.) (2006): Actas del VI Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española. Madrid, 29 de septiembre a 4 de octubre de 2003, 3 vols., Madrid: Universidad Complutense de Madrid/Arco Libros/Asociación de Historia de la Lengua Española.

Cano Aguilar, Rafael (1988): El español a través de los tiempos, Madrid: Arco/ Libros.

Cano Aguilar, Rafael (1991): Análisis filológico de textos, Madrid: Taurus.

Cano Aguilar, Rafael (ed.) (2004): Historia de la lengua española, Barcelona: Ariel.

Catalán, Diego (1974): Lingüística ibero-románica. Crítica retrospectiva, Madrid: Gredos (Biblioteca Románica Hispánica; III, 34).

Catalán, Diego (2005): "Una catedral para la lengua. Introducción a la Historia de la lengua de Menéndez Pidal", en Menéndez Pidal (2005), vol. 2, 77-354.

Chaurand, Jacques (1999): Nouvelle histoire de la langue français, Paris: Seuil.

Christmann, Hans Helmut (1985): Filología idealista y filología moderna, Madrid: Gredos (Biblioteca Románica Hispánica; III, 60).

Cisneros, Luis Jaime/Lerner, Isaias/Oesterreicher, Wulf (eds.) (2004): Homenaje a José Luis Rivarola, 2 vols., Lima: PUCP (Lexis, 28.1.-28.2.).

Coseriu, Eugenio (1981a): Introducción a la lingüística, Madrid: Gredos.

Coseriu, Eugenio (1981b): "Los conceptos de 'dialecto', 'nivel', y 'estilo de lengua' y el sentido propio de la dialectología", Lingüística Española Actual, 3, 1-32.

Criado de Val, Manuel (ed.) (2001): Los orígenes del español y los grandes textos medievales: Mio Cid, Buen Amor y Celestina, Madrid: CSIC (Biblioteca de Filología Hispánica, 26).

Dahmen, Wolfgang et al. (eds.), Was kann eine vergleichende romanische Sprach-Wissenschaft heute (noch) leisten? Romanistisches Kolloquium XX, Tübingen: Narr (Tübinger Beiträge zur Linguistik, 491).

Diez, Friedrich (1836-1844): Grammatik der romanischen Sprachen, 3 vols., Bonn: Weber (trad. francesa 1874-1876: Grammaire des langues romanes, 3 vols., Paris: Vieweg).

Duggan, Joseph J. (1985): "Die zwei 'Epochen' der Chanson de geste", en H. U. Gumbrecht/U. Link-Heer (eds.), Epochenschwellen und Epochenstrukturen im Diskurs der Literatur- und Sprachwissenschaft, Frankfurt a.M.: Suhrkamp, 389-408.

Durante, Marcello (1981): Dal latino all'italiano moderno, Bologna: Zanichelli.

Echenique-Elizondo, María Teresa/Sánchez Méndez, Juan (2005): Las lenguas de un reino. Historia lingüística hispánica, Madrid: Gredos (Biblioteca Románica Hispánica; III, 85).

Ehler, Christine/Schaefer, Ursula (eds.) (1998): Verschriftung und Verschriftlichung. Aspekte des Medienwechsels in verschiedenen Kulturen und Epochen, Tübingen: Narr (ScriptOralia, 94).

Embleton, Sheila/Joseph, John E. / Niederehe, Hans-Josef (eds.) (1999): The emergence of the modern language sciences. Studies on the transition from historical-comparative to structural linguistics in honor of E .F. K Koerner, vol. 1: Historiographical perspectives, Amsterdam/Philadelphia: Benjamins.

Ernst, Gerhard et al. (eds.) (2003/2005/2007): Romanische Sprachgeschichte/Histoire linguistique de la Romania, 3 vols., Berlin/New York: de Gruyter (HSK, 23.1.-3.).

Fernández-Ordóñez, Inés (2006): "Contribuciones de Ramón Menéndez Pidal al estudio del catalán: Del Primer Congrés Internacional de la llengua catalana al Atlas lingüístico de la Península Ibérica", en: M. Pilar Perea/G. Colón Domènech (eds.), El Primer Congrés Internacional de la llengua catalana. Reflexos i projeccions, Barcelona/Castelló de la Plana: PPU, 173-202.

Frank, Barbara/Hartmann, Jörg (eds.) (1997): Inventaire systématique des premiers documents des langues romanes, 5 vols., Tübingen: Narr (ScriptOralia, 100.1.- 5.).

Frank, Barbara/Haye, Thomas/Tophinke, Doris (eds.) (1997): Gattungen mittelalterlicher Schriftlichkeit, Tübingen: Narr (ScriptOralia, 99).

Garatea Grau, Carlos (2005): El problema del cambio lingüístico en Ramón Menéndez Pidal. El individuo, las tradiciones y la historia, Tübingen: Narr (Romanica Monacensia, 69).

Gauger, Hans-Martin (1989): Introducción a la lingüística románica, Madrid: Gredos (Biblioteca Románica Hispánica; III, 71).

Gauger, Hans-Martin/Oesterreicher, Wulf/Windisch, Rudolf (1981): Einführung in die romanische Sprachwissenschaft, Darmstadt: Wissenschaftliche Buchgesellschaft.

Girón Alconchel, José Luis (2004): "Gramaticalización y estado latente", Dicenda. Cuadernos de Filología Hispánica, 22, 71-88.

Gröber, Gustav (1904/1906): Grundriß der Romanischen Philologie, 2 vols., Straßburg: Karl J. Trübner.

Hafner, Jochen/Oesterreicher, Wulf (eds.) (2007): Mit Clio im Gespräch. Romanische Sprachgeschichten und romanistische Sprachgeschichtsschreibung, Tübingen: Narr (en prensa).

Haspelmath, Martin/König, Ekkehard/Oesterreicher, Wulf/Raible, Wolfgang (eds.) (2001): Language Typology and Language Universals/Sprachtypologie und Universalienforschung/La typologie des langues et les universaux linguistiques, vol. 2, Berlin/New York: de Gruyter (HSK, 20.1.-20.2.).

Hettrich, Heinrich et al. (eds.) (2005): Klaus Strunk. Kleine Schriften, Innsbruck: Institut für Sprachwissenschaft der Universität Innsbruck (Innsbrucker Beiträge zur Sprachwissenschaft).

Holtus, Günter/Metzeltin, Michael/Schmitt, Christian (eds.) (1988- 2005): Lexikon der romanistischen Linguistik, 8 vols., Tübingen: Niemeyer.

Jacob, Daniel/Kabatek, Johannes (eds.) (2001): Lengua medieval y tradiciones discursivas en la Península Ibérica. Descripción gramatical-pragmática histórica-metodología, Frankfurt a. M./Madrid: Vervuert/Iberoamericana.

Kabatek, Johannes (2005): "Las tradiciones discursivas del español medieval: historia de textos e historia de la lengua", Iberoromania, 62, 28-43. https://doi.org/10.1515/IBER.2005.28

Kabatek, Johannes (2005): "La lingüística románica histórica: tradición e innovación en una disciplina viva", La Corónica, 31.2, 35-40. https://doi.org/10.1353/cor.2003.0052

Kablitz, Andreas/Oesterreicher, Wulf/Warning, Rainer (eds.) (2003): Zeit und Text. Philosophische, kulturanthropologische, literarhistorische und linguistische Beiträge, München: Fink.

Kloss, Heinz (19782): Die Entwicklung neuer germanischer Kultursprachen seit 1800, Düsseldorf: Schwann.

Koch, Peter (1993): "Pour une typologie conceptionnelle et médiale des plus anciens documents/monuments des langues romanes", en Selig/Frank/Hartmann (eds.) 1993, 39-81.

Koch, Peter (1997): "Diskurstraditionen: zu ihrem sprachtheoretischen Status und ihrer Dynamik", en Frank/Haye/Tophinke (eds.) 1997, 43-79.

Koch, Peter (2003): "Romanische Sprachgeschichte und Varietätenlinguistik/Histoire des langues romanes et linguistique des variétés", en Ernst et al. (eds.) 2003, vol. 1,102-124.

Koch, Peter/Oesterreicher, Wulf (2001): "Langage parlé et langage écrit", en G. Holtus et al. (eds.), Lexikon der Romanistischen Linguistik, vol. 1.2, Tübingen: Niemeyer, 584-627.

Koch, Peter/Oesterreicher, Wulf (2007a): Lengua hablada en la Romania: Español, Francés, Italiano. Versión española por Araceli López Serena, Madrid: Gredos (Biblioteca Románica Hispánica; II, 448).

Koch, Peter/Oesterreicher, Wulf (2007b): "Comparaison historique de l'architecture des langues romanes", en Ernst et al. (eds.) 2007 (en prensa).

Koerner, E. F. K. / Niederehe, Hans-Josef (eds.) (2001): The History of Linguistics in Spain/Historia de la lingüística en España, vol. 2, Amsterdam/Philadelphia: Benjamins.

Lapesa, Rafael (20019): Historia de la lengua española, Madrid: Gredos (Biblioteca Románica Hispánica; III, 45).

Lausberg, Heinrich (1956/1956/1962): Romanische Sprachwissenschaft, vol. 1: Einleitung und Vokalismus, vol. 2: Konsonantismus, vol. 3: Formenlehre, Berlin: de Gruyter.

López García, Ángel (2000): Cómo surgió el español. Introducción a la sintaxis histórica del español antiguo, Madrid: Gredos.

Marazzini, Claudio (19982): La lingua italiana. Profilo storico, Bologna: Il Mulino (Strumenti. Linguistica e critica letteraria).

Marchello-Nizia, Christiane (1999): Le français en diachronie: douze siècles d'évolution, Paris: Ophrys.

Menéndez Pidal, Ramón (198217 [1904]): Manual de gramática histórica española, Madrid: Espasa-Calpe.

Menéndez Pidal, Ramón (19505 [1926]): Orígenes del español. Estado lingüístico de la Península Ibérica hasta el siglo XI, Madrid: Espasa-Calpe.

Menéndez Pidal, Ramón (2005): Historia de la lengua española. Ed. por Diego Catalán, 2 vols., Madrid: Fundación Menéndez Pidal/Real Academia Española.

Merton, Robert King (1965): On the shoulders of giants. A Shandean postscript, New York: Harcourt, Brace World.

Meyer-Lübke, Wilhelm (1890/1894/1899/1902): Grammatik der romanischen Sprachen, vol. 1: Romanische Lautlehre, vol. 2: Romanische Formenlehre, vol 3: Romanische Syntax; vol. 4: Register, Leipzig: Reisland.

Meyer-Lübke, Wilhelm (1908/1921): Historische Grammatik der französischen Sprache, vol. 1: Laut- und Flexionslehre, vol 2: Wortbildungslehre, Heidelberg: Winter.

Meyer-Lübke, Wilhelm (1926): Introducción al estudio de la lingüística románica. Versión de la 3a. ed. alemana con notas y adiciones por Américo Castro, Madrid: Centro de Estudios históricos.

Mourelle de Lema, Manuel (20022): La teoría lingüística en la España del siglo XIX, Madrid: Prensa Española.

Muljačić, Žarko (1986): "L'enseignement de Heinz Kloss (Modifications, implications, perspectives)", Langages, 83, 53-63.

Muljačić, Žarko (1989): "Hanno i singoli dialetti romanzi 'emanati' le 'loro' lingue standard (come di solito si legge) o hanno invece le lingue standard romanze determinato in larga misura a posteriori i 'loro' dialetti?", en F. Foresti et al. (eds.), L'italiano tra le lingue romanze, Roma: Bulzoni, 9-25.

Muljačić, Žarko (en prensa): "Le vicende delle sei lingue medie d'Italia piu notevoli dal Cinquecento al secondo Ottocento", en E. Burr (ed.), Tradizione e innovazione. Linguistica e filologia italiana alle soglie di un nuovo millennio. Atti del VI Convegno internazionale della Società Internazionale di Linguistica e Filologia Italiana (SILFI), Duisburg, 28 giugno-2 luglio 2000.

Nyrop, Kristoffer (1899-1930): Grammaire historique de la langue française, 6 vols., Copenhague: Det Nordiske Forlag.

Oesterreicher, Wulf (1979): Sprachtheorie und Theorie der Sprachwissenschaft, Siegen: Winter.

Oesterreicher, Wulf (1994): "El español en textos escritos por semicultos. Competencia escrita de impronta oral en la historiografía indiana (s. XVI)", en J. Lüdtke (ed.), El español de América en el siglo XVI, Frankfurt a. M.: Vervuert, 267-292.

Oesterreicher, Wulf (1996): "Lo hablado en lo escrito. Reflexiones metodológicas y aproximación a una tipología", en Kotschi et al. (eds.) 1996, 317-340.

Oesterreicher, Wulf (1997a): "Types of Orality in Text", en Bakker/Kahane (eds.) 1997, 190-214 y 260-264.

Oesterreicher, Wulf (1997b): "Zur Fundierung von Diskurstraditionen", en Frank/Haye/ Tophinke (eds.) 1997, 19-41.

Oesterreicher, Wulf (2000): "L'étude des langues romanes", en Auroux (ed.) 2000, vol. 3, 183-192.

Oesterreicher, Wulf (2001a): "Sprachwandel, Varietätenwandel, Sprachgeschichte. Zu einem verdrängten Theoriezusammenhang", en U. Schafer/E. Spielmann (eds.), Varieties and Consequences of Orality and Literacy/Formen und Funktionen von Schriftlichkeit und Mündlichkeit - Franz Bäuml zum 75. Geburtstag, Tübingen: Narr, 217-248.

Oesterreicher, Wulf (2001b): "Historizität-Sprachvariation, Sprachverschiedenheit, Sprachwandel", en Haspelmath et al. (eds.) 2001, vol. 2, 1554-1595.

Oesterreicher, Wulf (2001c): "La 'recontextualización' de los géneros medievales como tarea hermenéutica", en Jacob/Kabatek (eds.) 2001, 199-231.

Oesterreicher, Wulf (2002a): "Autonomización del texto y recontextualización. Dos problemas fundamentales en las ciencias del texto", en E. Hopkins Rodríguez (ed.), Homenaje Luis Jaime Cisneros, vol. 1, Lima: Pontificia Universidad Católica del Perú, 343- 387.

Oesterreicher, Wulf (2002b): "El español, lengua pluricéntrica -perspectivas y límites de una autoafirmación lingüística nacional en Hispanoamérica. El caso mexicano", Lexis. Revista de lingüística y literatura, 26.2, 275-304.

Oesterreicher, Wulf (2004): "Textos entre inmediatez y distancia comunicativas. El problema de lo hablado escrito en el Siglo de Oro", en Cano (ed.) 2004, 729-769.

Oesterreicher, Wulf (2006a): "La historicidad del lenguaje: variación, diversidad y cambio lingüístico", en Bustos Tovar/Girón Alconchel (eds.) 2006, vol. I, 137-158.

Oesterreicher, Wulf (2006b): "Historisch-vergleichende Sprachwissenschaft und Sprachtypologie im Spannungsfeld der Historizität der Sprache", en Dahmen et al. (eds.) 2006, 69-99.

Oesterreicher, Wulf (2007a): Historische Kontingenz und teleologisches Denken. Glanz und Elend romanistischer Sprachgeschichtsschreibung, München: Verlag der Bayerischen Akademie der Wissenschaften/C. H. Beck (Bayerische Akademie der Wissenschaften. Philosophisch-historische Klasse; Sitzungsberichte) (en prensa).

Oesterreicher, Wulf (2007b): "Historicismo y teleología: el Manual de gramática histórica de Menéndez Pidal en el marco de la lingüística europea", Lexis. Revista de lingüística y de literatura, 31 (en prensa).

Oesterreicher, Wulf /Stoll, Eva/Wesch, Andreas (eds.) (1998): Competencia escrita, tradiciones discursivas y variedades lingüísticas. Aspectos del español europeo y americano en los siglos XVI y XVII, Tübingen: Narr (ScriptOralia, 112).

Peñalver Castillo, Manuel (1995): La escuela de Menéndez Pidal y la historiografía lingüística hispánica. Aproximación a su estudio, Almería: Universidad de Almería, Servicio de Publicaciones (Monografías; Humanidades, 9).

Penny, Ralph (20022): A history of the Spanish language, Cambridge: Cambridge UP.

Portoles, José (1986): Medio siglo de Filología española (1896-1952). Positivismo e Idealismo, Madrid: Cátedra (Crítica y estudios literarios).

Quilis, Antonio/Niederehe, Hans-Josef (eds.) (1986): The History of Linguistics in Spain, Amsterdam/Philadelphia: Benjamins.

Quilis Merín, Mercedes (1999): Orígenes históricos de la lengua española, Valencia: Universitat de València (Anejos de Cuadernos de Filología, 34).

Raible, Wolfgang (1980): "Was sind Gattungen? Eine Antwort aus semiotischer Sicht", Poetica, 12, 320-349.

Ridruejo, Emilio (1999): "La concepción del cambio fonético de Ramón Menéndez Pidal", en Embleton et al. (eds.) 1999, 201-217.

Ridruejo, Emilio (2001): "Sobre la recepción en España del positivismo lingüístico", en M. A. Esparza Torres et al. (eds.), Actas del III Congreso Internacional de la Sociedad Española de Historiografía Lingüística. Vigo, 7-10 febrero de 2001, vol. 2, Hamburg: Helmut Buske, 653-667.

Rohlfs, Gerhard (1949/1949/1954): Historische Grammatik der italienischen Sprache und ihrer Mundarten, vol. 1: Lautlehre; vol. 2: Formenlehre und Syntax; vol. 3: Syntax und Wortbildung mit dem Register zu den Bänden 1, 2 und 3, Bern: Francke (Biblioteca romanica, 1; 5.-7.) (trad, italiana: Grammatica storica della lingua italiana e dei suoi dialetti, 3 vols., Torino: Einaudi, 1966-1969).

Schlieben-Lange, Brigitte (1983): Traditionen des Sprechens. Elemente einer pragmatischen Sprachgeschichtsschreibung, Stuttgart etc.: Kohlhammer.

Schmidt-Riese, Roland (1997): "Schreibkompetenz, Diskurstradition und Varietätenwahl in der frühen Kolonialhistoriographie Hispanoamerikas", Zeitschrift für Literaturwissenschaft und Linguistik, 108, 45-86.

Schneider, Gisela (2001): "Die Junggrammatiker", en Holtus et al. (eds.) 2001, vol. I.1., 176-189.

Schrijver, Peter/Mumm, Peter-Arnold (eds.) (2004): Sprachtod und Sprachgeburt, Bremen: Hempen (Münchner Forschungen zur historischen Sprachwissenschaft, 2).

Strunk, Klaus (1981): "Stammbaumtheorie und Selektion", en H. Weydt (ed.), Logos Semantikos. Studia linguistica in honorem Eugenio Coseriu, vol. 2: Sprachtheorie und Sprachphilosophie, Berlin/Madrid: de Gruyter/Gredos, 159-170 (también en H. Hettrich et al. (eds.) 2005, vol. 1, 579-590).

Strunk, Klaus (2003): "Sprachwissenschaft", en M. Landfester et al. (eds.), Der Neue Pauly. Enzyklopädie der Antike. Rezeptions- und Wissenschaftsgeschichte, vol. 15.3, Stuttgart: Metzler, 228-251 (también en H. Hettrich et al. (eds.) 2005, vol. 2, 579-590).

Stussi, Alfredo (1982): Studi e documenti di storia della lingua e dei dialetti italiani, Bologna: Il Mulino.

Swiggers, Pierre (1990): "Reflections on (Models for) Linguistic Historiography", en W. Hüllen (ed.), Understanding the Historiography of Linguistics. Problems and Projects. Symposium at Essen, 23-25 November 1989, Münster: Nodus, 21-34.

Swiggers, Pierre (1997): Histoire de la pensée linguistique. Analyse du langage et réflexion linguistique dans la culture occidentale, de l'Antiquité au 19. siècle, Paris: PUF (Linguistique nouvelle).

Szemerényi, Oswald (1970): Einführung in die vergleichende Sprachwissenschaft, Darmstadt: Wissenschaftliche Buchgesellschaft.

Tagliavini, Carlo (1972): Le origini delle lingue neolatine, Bologna: Pàtron.

Thurneysen, Rudolf (1905): Die Etymologie. Eine akademische Rede, Freiburg i.Br.: Speyer & Kaerner.

Trabant, Jürgen (2003): Mithridates im Paradies. Kleine Geschichte des Sprachdenkens, München: C.H. Beck.

Valle, José del (2001): "La historificación de la lingüística histórica. Los Orígenes de Ramón Menéndez Pidal", en Koerner/Niederehe (eds.) 2001, 376-387.

Vàrvaro, Alberto (1968): Stori, problemi e metodi della linguistica romanza, Napoli: Liguori.

Vàrvaro, Alberto (1972): "Storia della lingua: passato e prospettive di una categoria controversa", Romance Philology, 26.1 y 26.3, 16-51 y 509-531.

Vitale, Maurizio (1971): La questione della lingua, Palermo: Palumbo.

Windisch, Rudolf (1981): "Der Beitrag der Junggrammatiker: Wilhelm Meyer-Lübke", en Gauger/Oesterreicher/Windisch 1981, 100-117.

Windisch, Rudolf (1988): Zum Sprachwandel von den Junggrammatikern zu Labov, Frankfurt A. M.: Lang (Studia romanica et linguistica, 21).

Descargas

Publicado

01-12-2007

Cómo citar

Oesterreicher, W. (2007). Gramática histórica, tradiciones discursivas y variedades lingüísticas - esbozo programático. Revista De Historia De La Lengua Española, (2), 109–128. https://doi.org/10.54166/rhle.2007.02.04